Naut Aran: Montoliu-Tuc der Òme-Liat-Armèros

Alçada màxima de la ruta:

2.703 metres

Descripció breu:

La ruta que proposo és una circular pel vessant nord del Naut Aran. Més amunt del bonic poble de Bagergue trobem l’allargada vall del riu Unhòla que té el seu inici a l’extens Estanh Long de Liat, a tocar amb la frontera francesa. Pujar a les mines de Liat és un clàssica excursió tant en vehícle tot terreny però sobretot amb bicicleta. Aquesta vegada la proposta és mes agossarada i, malgrat que acabarem arribant a la zona de Liat, abans passarem per indrets força desconeguts i de gran bellesa. El punt d’inici és al Plan Era Lana de Bagergue, al seu inici trobarem espai per deixar els cotxes. Iniciem la pedalada pujant per la còmode pista que es dirigeix a les mines de Liat. En alguns trams presenta algun pendent una mica exigent però en general és puja força bé. Destaco l’indret dels Calhaus on hi havia hagut un rentador i un telefèric miner. Aquí hi trobarem una bonica cascada que forma l’arriu de Montoliu així com una cabana amb una font. Més amunt fixeu-vos al fons de la vall amb el curiós Plan deth Tor i els semicercles naturals que s’hi han format. Amb uns tres quarts d’hora arribareu a l’indret miner deth Plan de Tor. En una corba pronunciada deixeu la pista principal i seguiu per una de secundària i força malmesa que segueix planera en direcció sud. És la pista que ens pujarà a la zona de Montoliu. De pista, en alguns trams en queda ben poca cosa i caldrà esforçar-nos per anar superant els forts pendents. Passem per la Coma de Montoliu, solitari i arrecerat dels vents del nord. Terreny d’ossos i de mines aprofitat a l’estiu pel bestiar equí i boví. Després de creuar un petit rierol ens apareixerà el bonic estanh de Montoliu, al peu de l’altívol Maubèrme i de les restes mineres del pòrt d’Urets. Us aconsello un petit descans a la seva riba. La traça de la pista encara continua fins arribar al Còth de Montoliu on ja canviem de vessant. Ara ens disposem a vorejar el Tuc de Montoliu per llevant. Pedalem només amb algunes traces fetes pel bestiar per una zona aglevada i molt bonica. Solitud total. Arribem els dos petit estanhs anomenats Nere deth Horcalh, al peu de l’escarpat vessant sud del Tuc der Òme. Seguim pedalant sense camí. De tant en tant observem petits boques mineres i aviat trobem les traces d’un camí que fent algunes llaçades ens puja fins el cap de la carena. Era una antiga via de vagonetes pel transport del mineral. Som a l’inici del Sarrat Blanc. Davant nostre albirem el majestuós Malh de Bolard. Deixen el bon camí i ens comencem a enfilar pel cap de la carena. Duríssima pujada per un terreny esquistós i aglevat. Guanyem alçada ràpidament. Davant nostre tenim el proper objectiu, el Tuc der Òme. La pujada la farem tota pedalant tret d’un curt tram rocós. Arribem al cim pedalant. Gran panoràmica. El Maubèrme el tenim a tocar. Als nostres peus el llac de Montoliu i la Colhada Nera i cap el nord l’Ariège francès. Gaudiu de les panoràmiques!! Per un fort pendent deixem el cim i baixem ràpidament fins el Pòrt d’Urets. Restes d’edificacions mineres però sobretot una petita, exclusiva i sorprenent cabana-refugi amb totes les comoditats. Poques cabanes he vist com aquesta!!. Seguim. Aran per un fressat camí ens disposem a vorejar el vessant de ponent del Maubèrme. Camí bastant còmode i fem via ràpidament passant pel costat dels bonics Estanhets deth Maubèrme. Al fons ja divisem l’extens Estanh Long. Trobem una cruílla de cmins. Pal indicador. Deixem el que es dirigeix al Pòrt dera Horqueta i comencem a baixar amb múltiple llaçades cap al fons de la vall. Aquest tram és una delícia. Sense adornar-nos ens trobem creuant el nounat riu Unhola i ens enfilem a cercar l’antiga pista de les mines de Liat. Ja tornem a ser en un tram força concorregut. Passem pel costat del petit refugi (amb ràdio SOS connectada als Pompièrs d’Aran) i observant restes mineres per arreu arribem a la collada on hi havia les edificacions principals. Encara es conserva la boca del forn de pa!!. Baixem fins el proper Estanh de Pica Palomera, allargat i arrecerat. Les seves aigües contenen una bona concentració de ferro. La seva vora així ho delata. Creuem la seva sortida s’aigües i ens enfilem per aglevats fins el Còth dera Ansa dera Caudera on trobem un curiós banc. Ara ens endinsem a uns indrets molt solitaris i poc coneguts. Anem a revoltar el Tuc des Armèros. Ho fem per un bon camí. La coma des Armèros amaga la bonica Estanhòla d’Armèros en que és fàcil trobar-hi bestiar a les seves ribes. Pedalem plàcidament escoltant els xiscles de les marmotes i poc a poc anem baixant, tot revoltant els Malhs dera Tartèra, cap a les extenses pastures de Varradòs fins arribar a la collada del mateix nom per on passa la pista forestal. Quasi sense trepitjar-la iniciem un ràpid descens pel camí ramader que ens porta fins els prats i cabana de Moredo. Seguim baixant i pel Camin des Marrècs arribem a l’extens Plan de Lana de Bagergue, on hem iniciat aquesta interessant però dura ruta. Per mi, molt recomanable si us agrada la solitud.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra