La Carbassa, el Bony del Manyer i retorn per la cabana dels Esparvers

Alçada màxima de la ruta:

2.809 metres

Descripció breu:

Entre els massissos de la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós trobem una allargada i alta serra que de nord a sud es va encadenant formant les serres de Calm Colomer, coronada pel cim del Bony del Manyer, la de Comaermada, coronada pel cim de las Carbassa i finalment la del Reller que fineix amb el Tossal de l’Amorriador abans de caure definitivament fins a les aigües del Segre entre Prullans i Bellver. Es tracta d’un conjunt de serres no massa abruptes i que són ideals per a la pràctica del cicle alpinisme. El punt de sortida el fixem a l’ampli aparcament de Sant Marc, al costat del riu de la Llosa i de la carretera local que uneix les poblacions de Viliella i Prullans. Iniciem la pedalada tranquil·lament per la pista asfaltada que puja cap el petit veïnat de Coborriu de la Llosa. El creuem pel mig i iniciem una forta pujada per una pista secundària en no massa bon estat fins que arribem a la pista que, procedent de La Bastida, s’enfila amb rampes molt dures pel Serrat de Santa Anna. La pista acaba per convertir-se en un ample camí fins arribar al Collet de la Font del Ferro on fineix definitivament. De pla seguim un corriol que s’endinsa en un espès bosc de pi negre. El bosc aviat s’acaba i entrem a la zona de prats. A la nostra esquerra ens queda enfonsada la Font del Ferro. El color de les aigües la delaten. Seguim pujant per una ampla coma i ens dirigim a l’ampli coll que tenim davant. És el Collet de la Coma de Fornos. Hi arribem sense cap dificultat tot escoltant els xiscles de les marmotes que troben en aquest indret tan solitari un bon lloc on viure. Un cop al coll i en direcció nord trobem un marcat sender que puja suaument pel vessant de ponent del Tossal de l’Amorriador i que ens puja a les amplies extensions dels aglevats de la Serra del Reller. Paisatge immens. Anem pedalant i guanyant progressivament alçada sense camí però sense cap dificultat. De tant en tant el pendent es redreça una mica però es deixa pujar. A la nostra dreta deixem un altre planúria, és el Pla de Salades. Seguim pujant. Ara voregem per ponent el Turó de Clots, una petita elevació al mig d’aquestes extenses planúries que ens endinsa a la Serra de Comaermada. De mica en mica el pendent es va accentuant i ara trobem alguna traça de camí. Després d’un petit esforç assolim el primer objectiu, el cim de la Carbassa (2735 m.). És una petita elevació al mig d’un extens altiplà de pedra vermellosa. Hi fem una petita aturadeta i seguim en direcció nord. Ara anem de pla i baixem fins a l’amplia collada de la Portella del Torer. Ja som a la Serra de Calm Colomer. A partir d’aquí la cosa ja es comença a complicar. Els pendents són més acusats i la serra s’estreny. Trobem un sender que el seguim. Aquí ja cal una bona tècnica per superar-lo tot pedalant. Només en algun pas puntual baixem de la bici. Ens dóna la impressió que estem pedalant pel cel. Als nostres peus albirem al bonic i amagat estany de Calm Colomer i a banda i banda els cims de la Tossa Plana, la Muga i el Puigpedrós. Quina meravella!! Finalment assolim el cim del Bony del Manyer (2809 m.) Vistes extraordinàries als quatre vents. Albirem fins hi tot la llunyana Maladeta. Seguim. Ara baixem i ens dirigim a un pas una mica complicat, el Pas de Calm Colomer. És un curt tram al sud del cim del Bony del Manyer Nord que per seguretat en fem un tram a peu. Aquest pas ens porta a una àmplia extensió que baixa fins a l’amplia Portella d’Engorgs, important pas entre la vall del riu Duran a llevant i el d’Engaït a ponent. Albirem a la nostra dreta el petit cercle lacustre dels Engorgs. Aquí trobem les marques del GR-11 que seguim en baixada cap a ponent. El primer tram és de força bon baixar amb unes grans panoràmiques sobre la Vallcivera que tenim al davant. A mida que anem baixant el sender es va complicant i en alguns trams ens obliga a baixar de la bici. És un baixada complicada que cal agafar-se en tranquil·litat. Les marques del GR i un sender molt marcat ajuden força. Finalment arribem al fons de la vall on trobem el riu Engaït que creuem per una bona passera. Immediatament després trobem una cruïlla de camins (pal indicador). Seguim cap el sud i aviat arribem a la curiosa Cabana dels Esparvers, una cabana de pedra amb una entrada molt estreta. Seguidament creuem el riu Vallcivera per una altra palanca i per un molt marcat corriol baixem fins el Prat Xuixirà on trobem el final d’una pista. La seguim durant uns quilòmetres. Baixem sempre paral·lels al cabalós riu de la Llosa fins arribar a Can Jan de la Llosa. Seguim per la pista en direcció a Viliella però aviat la deixem per un ample sender, marcat com a GR, que ens baixa fins el punt on hem començat la ruta. Ruta molt panoràmica només recomanada a tots aquells que estiguin avesats a l’alta muntanya i tinguin un bon nivell de conducció sobre la bici. En cas de boira o mal temps millor deixar-ho córrer.