El Bastiments pel Pic de la Dona

Alçada màxima de la ruta:

2.883 metres

Descripció breu:

Gran ruta d’alta muntanya al voltant del cercle d’Ulldeter. Al tractar-se d’una ruta curta i amb un desnivell no massa elevat pot donar la sensació de que és força accesible. No us ho penseu. Es tracta d’una ruta molt exigent i tècnica que només aconsello a aquells a qui els hi agradi el ciclealpinisme en estat pur. El punt de sortida és l’aparcament superior de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000. Comencem a pedalar pel costat de l’edifici principal en direcció nord-est. Pugem per un molt marcat camí seguint les marques del GR-11.6. A mida que anem pujant ens caldrà superar alguns graons que han construït per arranjar el camí. Arribem al llit del torrent i aquí trobem una bifurcació de camins. Aconsello seguir pel més marcat que pren direcció sud-est i que, malgrat ser una mica pedregós, puja més suau. Quan siguem un tros més amunt és millor deixar-lo per seguir pedalant pels lloms herbats que presenten un pendent no massa accentuat. Arribem a una gran planúria entre les portelles de Morens, a la dreta i la de Mentet cap a la nostra esquerra. Ens atansem a aquesta darrera. Aquí comença la pujada cap el pis de la Dona. Comencem a pujar per un molt marcat camí. Cal una bona habilitat per superar les fortes rampes. En algun pas ens veurem obligats a baixar de la bici. Primer arribem a un cim secundari també anomenat pic de la Dona però segons els habitants de Setcases. Un cop superat aquest primer graó fem un tram més planer però de seguida enllacem en la pujada final al pic de la Dona. Dura pujada que en alguns trams fem fora del camí per evitar els trams més pedregosos. Finalment arribem al cim del Pic de la Dona o de Bacivers (2702 m.). Es tracta d’un cim arrodonit però que ofereix unes grans panoràmiques. En destaco les del vessant sud amb la carena de Coma Ermada, Roc Colom, Costabona i més a la llunyania el massís del Canigó. Ara iniciem el tram més suau de la ruta, la llarga travessa fins a la base est del Bastiments. Es tracta d’una plàcida pedalada tot resseguint l’amplia Coma de Bacivers. Només el pas de la Xemeneia, que es pot estalviar revoltant-la per la dreta, ens complica una mica la ruta. Sense més complicacions arribem al Coll de la Geganta que és el preludi a la pujada al Bastiments. Ens espera una pujada d’uns 800 metres de llargada i un desnivell d’uns 240 metres. Aquest tram és molt poc ciclable i caldrà empentar la bici en molts trams. Agafeu-vos-ho amb paciència però un asseguro que val la pena l’esforç. El darrer tram de pujada nosaltres l’hem fet pedalant fins arribar a la creu del Bastiments. Quin plaer poder arribar pedalant al cim!! Ara ja només us falta un petit esforç més per arribar al vèrtex geodèsic del cim del Bastiments (2883 m.) Evidentment gaudim d’uns extenses panoràmiques als quatre vents. Al nord les planúries del Conflent, cap a l’est el massís del Canigó i el golf de Roses, cap el sud les planúries d’Osona i del Vallès amb el Montseny, la Mola i Montserrat i cap a ponent l’espina del Pirineu oriental en el que sobresurt el Carlit, la Tossa Plana i el Puigpedrós. Magnífic!! Un cop ben amarats d’aquest paisatge iniciem la davallada cap a l’ampli coll de la Marrana. Els més agosarats podreu fer bona part de la baixada dalt de la bici. És una baixada molt ràpida i que només en el seu primer tram presenta alguna dificultat. Un cop al coll de la Marrana només ens mancarà seguir una molt marcat camí que passant per les pistes d’esquí ens baixarà sense cap dificultat fins a l’aparcament. Consell final. Si la feu aneu mentalitzats de tot el que us acabo de descriure. Si accepteu el repte espero que en gaudiu tant com nosaltres.

Àrea geogràfica:

Pirineu Oriental

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra