Per les carenes atlàntiques de l’Aran

Alçada màxima de la ruta:

2.163 metres

Descripció breu:

Curta però intensa i molt panoràmica ruta pel vessant sud-occidental de l’Aran. Per facilitar la ruta es surt deth Portilhon en el punt on s’inici la pista que puja al Còth de Varetja. En el primer tram seguim el sender que passant pel Pla des Bruishes travessa dues vegades la pista. Un cop arribem de nou a la pista la seguim un bon tros fins arribar a Picó de Bassa, una abundosa font situada ja molt a prop del coll. Aprofiteu per abastir-vos d’aigua doncs possiblement no en trobareu més. Malgrat la frondositat de tota la ruta curiosament l’aigua és escasa. A partir de la font continuem pujant pel sender que puja directe al Còth de Varetja sense cap dificultat. Les panoràmiques que s’albiren des de dalt el coll són extraordinàries i són el preludi de les que tindrem durant tota l’estona que anirem carenejant per les catifes d’herba de la serra que va des del Tuc d’Aubàs fins a Era Entecada. Davant nostre tenim el massís de la Maladeta i davant seu els alteresos pics de La Mina i el Salvaguada separats pel transitat Coll de Benàs. Després de passar per les dues cabanes que hi ha al Còth de Varetja, on també hi ha un grau abeurador però que sovint no raja, iniciem la pujada al cap de la carena fins assolir el Tuc d’Aubàs. És una dura pujada per una àmplia zona herbada que si es té una bona preparació física i un bon nivell tècnic no presenta massa dificultat. La podreu fer tota pedalant. El Tuc d’Aubàs, com la resta de cims de la ruta, és un cim modest per la seva altura però que ofereix unes grans panoràmiques als quatre vents. També hi trobareu una contundent fita fronterera. A partir d’aquí iniciem un llarg recorregut pel cap de la carena fent diferents pujades i baixades, la majoria força suaus fins arribar al Pas de Vilamòs. Passarem pels Tucs d’Arres, Montagut i Romigau i per les Passades (colls) de Pala Barrada, Arres i Arró. A la nostra esquerra (est) anirem contemplant les muntanyes que configuren l’Aran des de la zona del Montardo al sud fins a la del Montlude a l’est. En canvi a la nostra dreta ens queden les muntanyes més altes de la serralada, l’Aneto i el massís de la Maladeta. En definitiva un ambient d’alta muntanya tot pedalant per uns terrenys molt suaus. Quan arribem al Pas de Vilamòs ens queda davant l’alterós Tuc de Poilanèr. En aquest punt deixem la carena i ens disposem a flanquejar aquest tuc pel seu vessant oest. Trobarem diferents corriols fets pel bestiar que ens facilitarà el pas. Aquests caminets ens porten a la zona de pastura de Poilanèr, un enclau aranès dins de França. És un lloc amb molta activitat ramadera amb cabanes, cledes i abeuradors. De fet pel vessant francès s’hi pot arribar amb vehicle tot terreny. Nosaltres revoltem aquesta clotada a certa altura i anem a buscar l’ampli coll que veiem cap el sud, el Còth de Poilanèr. Hi arribem sense cap dificultat. A la nostra esquerra ens queda l’alterós Tuc dera Entecada i cap a ponent (dreta) el Tuc Roi. Aquí comença una de les baixades amb btt més famoses de l’Aran. S’anomena Era Entecada i de fet està senyalitzada com a ruta de BTT. És una llarga baixada amb un desnivell important. Penseu que són quasi 6 km. de baixada amb un desnivell de 1160 m.!! Malgrat aquestes xifres tan espectaculars tota la baixada és ciclable. Durant els primers tres quilòmetres anirem baixant per zona de pastures d’alta muntanya per un corriol molt ben definit i fins hi tot amb algun petit tram empedrat. Abans d’entrar a la zona boscosa trobarem les runes d’una antiga edificació, segurament havia estat una borda. De cop ens endinsem en un magnífic i frondós bosc d’avets. Estem al bòsc de Sapertega. El camí, que continua molt fressat, baixa amb contundència fent múltiples llaçades. A trams podreu veure parets de pedra seca i trams empedrats, fet que demostra la importància d’aquest camí. És una baixada espectacular tant pel traçat del camí com pel paissatge que ens envolta. Perdem altura ràpidament i finalment arribem a la pista forestal que des del fons de la vall puja cap aquest bosc. La creuem dues vegades i finalment arribem al fons de la vall del riu Joèu que creuem pel Pònt deth Còc. Hem acabat la llarga baixada. Ara només falta acabar d’arribar per la pista asfaltada fins el poblet de es Bòrdes i pel Camin Reiau, tot seguint aigües amunt La Garona, arribarem a eth Pònt d’Arròs on acabarem aquesta magnífica ruta. Un consell, procureu fer-la en una dia ben clar i amb el terreny ben eixut. Us asseguro que en gaudireu molt. Ruta només aconsellable per e-bikes.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra