Volta per l’entorn del Montlude

Alçada màxima de la ruta:

2.337 metres

Descripció breu:

Ruta inèdita per un dels sectors més desconeguts de l’Aran. Situat entre el mig i baix Aran s’aixeca el massís del Montlude i muntanyes pròximes que, per la seva situació central, ofereixen unes panoràmiques de primer nivell. Sortim del poble de Vilamòs i per trams de camí i de pista pugem fins els plans d’Uishèra amb la seva cabana. La pista, en el darrer tram, molt panoràmica, ens porta fins al coll anomenant Passada de Simonet. A partir d’aquí ens endinsem a la clotada on hi ha sota nostre el petit estanh Long de Vilamòs i per un corriol, que presenta un curt pas inciclable, ens enfilem fins arribar a l’amagat estanh Redon. A partir d’aquí continuem pujant per prats i per un corriol fins assolir el Còth der Estanh des d’ón gaudim ja d’unes grans panoràmiques. Seguim pedalant travessant una amagada clotada i anem a buscar el camí que puja al Montlude. Hem de passar per un curt tram amb alguna graonada però aviat sortim a l’extens altiplà de Camadèra ja el vessant est del Montlude. Sota nostra tenim l’estanh de Guarbes i cap el nord la propera collada de Barracomica. Gran panoràmica sobre la vall de Varradòs i les muntanyes de l’entorn. Encara pugem una mica més fins que trobem un pal indicador situat ja força amunt del camí. A partir d’aquest punt el camí és molt pendent i considerem que no és ciclable durant una bona estona i decidim fer marxa enrere. Retornem pel mateix camí fins a l’estanh Redon i per un sender senyalitzat com a PR baixem fins a la cabana de l’estanh Long de Vilamòs. Aquí trobem una pista molt precària que ens porta de nou a la Passada de Simonet. A partir d’aquí iniciem un llarg tram de crestejar en direcció sud-oest assolint per aquest ordre tres cims secundaris però amb unes panoràmiques excepcionals: el Penha Blanca, el Tuc de Sacauva i finalment, el més alt, el Tuc dera Montanha d’Uishèra. Són tres cims que, tret d’agun pas puntual, són tots ciclables però amb un esforç considerable doncs cal superar pendents molt forts. Quan baixem d’aquest darrer cim arribem a una àmplia collada des d’on iniciem un descens vertiginós per un sender que baixa primer per una zona de prats anomenada Pala de Laurit i després s’endinsa dins del frondós bosc d’avets d’Auedau. Cal dir que el camí fins a mitja bixada és força evident però arriba un punt que es desdibuixa degut a que una torbonada va fer caure molts avets i el camí ha estat tapat per la vegetació. Tot i així vàrem trobar un camí secundari que baixa aproximadament al mateix punt. Si es segueix el track no tindreu problema. Un cop arribats a la pista només caldrà fer-ne un curt tram fins arribar al bonic indret de la Bassa d’Arres, un bon lloc per descansar de la llarga baixada. El darrer tram és seguint uns bons i ben marcats senders que primer baixen fins els poblet d’Arrer de Sus i finalment ens retornen al panoràmic poble de Vilamòs on aconsello visitar l’ecomuseu de Joanchiquet i l’església de Santa Maria. En definitiva, una ruta molt poc coneguda però que no us deixarà indiferents. Això si penseu que és molt exigent i que cal tenir unes bones nocions de navegació amb gps.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra