Liat-Tuc des Armèros-Varradòs. L’Aran miner i desconegut

Alçada màxima de la ruta:

2.534 metres

Descripció breu:

La Val d’Aran possiblement sigui la comarca més muntanyosa de Catalunya. Per la seva situació geogràfica presenta grans contrastos dins de la pròpia comarca tot plegat acompanyat de grans i sublims paisatges.
Aquest cop he triat uns paratges del nord de l’Aran que combina indrets molt coneguts amb d’altres totalment desconeguts i molt poc ciclats.
Pujar a les mines de Liat és una clàssica excursió dins del món de la btt. En canvi donar la volta al tuc des Armèros, fer el seu cim i retornar a Bagergue pels camins deth Cap des Malhs dera Tartèra i el des Marrècs això ja és una altre història.
Així doncs començo la descripció. Es tracta d’una ruta circular que té el seu punt d’inici a l’extens pla Era Lana, un quilòmetre més amunt del bonic poble de Bagergue. En aquest punt es troba l’inici de dues pistes. La de la dreta que puja a les mines de Liat i la de l’esquerra que es dirigeix al la Colhada de Varradòs. Començo seguint la de Liat que va guanyant alçada sempre paral·lela al vermellòs riu Unhòla. Acostuma a estar en força bon estat fins a la zona des Calhaus i la zona de les restes mineres de les mines deth Plan de Tor. Hi arribareu sense cap dificultat. Us aconsello que feu una aturadeta de tant en tant per observar indrets com la bonica cascada des Calhaus o el curiós Plan deth Tor amb uns semicercles naturals perfectes.
A partir d’aquest indret la pista ja està una mica més deteriorada però del tot ciclable. El pendent es suavitza i tot planejant arribarem al pla dhet Pas Estret, una extensa planúria herbada molt concorreguda pel bestiar a l’estiu.
Ara la pista es redreça i el seu estat, en alguns trams és molt deteriorat.
Arribem al refugi de Liat, una petita edificació lliure amb servei d’avís d’emergències. S’agraeix trobar una instal·lació així en un lloc tan remot.
Estem al centre del que havien estat unes importants explotacions mineres a principis del segle XX. Així ho testimonia les entrades de les mines amb les vies de les vagonetes i la ferralla escampada per l’entorn, destacant les restes de l’antic telefèric que transportava el material fins el rentador (bocard) de Pontaut, al costat del riu Garona i de la frontera francesa.
Seguim pujant per la pista fins arribar a les instal·lacions de les cases dels miners. Grans panoràmiques sobre el vessant oest del tuc del Maubèrme i de l’estanh Long. Una curta baixada ens porta fins a la riba de l’amagat estanh de Pica Palomèra, situat en una petita clotada entre les serres del mateix nom i la de Güèrri. Fins aquí el recorregut ha estat de bon fer i sense cap dificultat d’orientació.
A partir d’aquí iniciem la part més espectacular. Poc a poc ens anirem endinsant en uns paratges molt salvatges i solitaris. El gps ara sí que es fa imprescindible. Comencem pujant a una petita collada, molt panoràmica, on hi trobarem un curiós banc de marbre. Molt curiós!. Quí li ha col·locat en aquest indret tan apartat?
Seguim en direcció a ponent perdent una mica d’alçada. El camí és poc marcat però ciclable. Davant nostre, a l’esquerra, observem l’altívol tuc des Armèros que ens disposem a vorejar pel seu vessant nord. Després de creuar l’àmpli Coret dera Ansa dera Caudèra el voregem per un marcat camí sense cap dificultat.
Fem una curta pujada i ja sortim en vistes de l’amagada clotada on hi ha emplaçat l’estanh des Armèros, ja el vessant de ponent d’aquest cim. Lloc solitari, salvatge i amb grans panoràmiques.
Resseguim aquest coma herbada i abans de deixar-la deixem el camí principal i ens desviem a l’esquerra, sense camí, per iniciar la pujada al tuc des Armèros. A partir d’aquí pedalarem per pendents aglevades sense rastre de camí. Assolirem un collet entre els cims d’Armèros al nord i el Cap des Malhs dera Tartèra al sud. Ens dirigim cap el nord per iniciar la pujada pel vessant sud del tuc des Armèros. Forta pujada amb algun tram no ciclable degut al fort pendent. És un tram curt. Acabarem arribant pedalant al cim. Espectacular panoràmica degut al seu estratègic emplaçament. Cap a llevant tota la carena del massís del Maubèrme, al nord la zona de Liat i a la llunyania l’Ariège francesa, cap a ponent la vall de Varradòs i a la llunyania la Maladeta i cap el sud les aglevades pendents de les pastures de Varradòs amb els cimals dera Pincèla i Arenho amb el teló de fons de les cretes de Saboredo, Colomèrs i Montardo. No tingueu pressa. Gaudiu del moment.
Iniciem la davallada pel mateix camí que hem pujat fins entroncar de nou amb el camí principal al final de la pleta de l’estanh des Armèros. Tornem a trobar un camí bastant fressat. Malgrat això no us oblideu de mirar el track al gps. Després de revoltar els pendents rocosos dels Malhs dera Tartèra anem perdent alçada per extenses zones herbades fins arribar a la colhada de Varradòs on trobem la pista de Bagergue al Saut deth Pish. Creuem el pas canadenc i la deixem per iniciar la baixada pel sender de Moredo. És un sender no massa marcat però que quan el trobem serà difícil que el perdem. Passem pel costat de la cabana de Moredo i continuem baixant per un sender que està força arranjat. Fins hi tot hi ha passeres per creuar els petits rierols que trobem. Sortim de nou a la pista que puja de Bagergue a l’indret de la Barra d’Hèr. La deixem immediatament per iniciar la davallada final (pal indicador) cap el fons de la vall per històric camí ramader des Marrècs. Un ràpid descens ens baixarà de nou al Plan de Lana que creuarem seguint la pista asfaltada fins arribar finalment al punt de sortida.
Si us agrada l’aventura i l’alta muntanya no us podeu perdre aquesta ruta.
Espero que en gaudiu tant com ho he fet jo.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella