Els cims dera Tuca i l'Estanh d'Escunhau

Alçada màxima de la ruta:

2.224 metres

Descripció breu:

Ruta no massa llarga però molt exigent pel gran pendent que cal superar fins assolir el cim de Cauba. La pujada pel bosc de Betren es fa per l’antic camí que puja amb un pendent molt fort per dins d’una magnífica avetosa. Quan s’acaba el bosc s’entra a la zona de prats on ja fa molts anys hi havia hagut l’estació d’esquí d’Era Tuca. Continuo pujant pel mig dels prats per on pujava l’antic telecadira fins assolir l’estació superior del mateix. Aquí es troba un cóm amb una fresca font. Continuo pujant per una llarga pala herbada que cada cop és més costeruda. Per superar-la em veig obligat a fer petites llaçades. Les vistes cada cop són més espectaculars i dilatades. Després d’un esforç important assoleixo el cim de Cauba on encara hi ha restes del final d’un antic remuntador (era el més alt de l’estació). Des de Cauba planejant i perdent fins hi tot una mica d’alçada arribo fàcilment fins el Pic de Mitdia que és un gran mirador sobre el Mijaran. Val la pena contemplar la gran panoràmica que ofereix aquest cim. A l’estar situat ben bé al centre de l’Aran és un balcó privilegiat. Ara inicio la baixada cap a la vall del Bargadèra. És una baixada primer pel mig d’amplies zones de pastures i un tros avall es converteix amb un corriol amb fort pendent i en algun tram una mica tècnic. Trobarem de tant en tant senyals grogues i alguna fita. Abans d’arribar al fons de la vall, a l’alçada d’una gran cleda feta de pedres, creuem la petita rasa i trobem un corriol que planeja a mitja alçada i que es dirigeix al pla dera cabana d’Estanho. En un curt tram caldrà empentar la bici. Un cop en aquest pla ja només ens mancarà superar una petita pujada per arribar a l’amagat Estanh d’Escunhau. És un estany que el seu desguàs és per una dolina que hi ha a la part oposada segons hi arribem. Gran sensació de solitud. Un cop ben reposat inicio la baixada per la vall del Bargadèra. Aviat arribo a la cabana i el santet d’Escunhau on ja trobo una pista que puja d’Escunhau i que seguiré una bona estona. Un cop entro al bosc d’Escunhau aviat la deixo per seguir per una pista secundària que em porta a l’inici del vell camí que puja pel mig d’aquest bonic bosc d’avets. Finalment torno a sortir a la pista que ja no deixaré fins el poble. El creuo pel mig i vaig a travessar la Garona pel nou pont. A partir d’aquí per un molt ben marcat corriol ressegueixo Era Solana fins arribar a Vielha i ja per carretera retorno a Gausac que és on he iniciat aquesta ruta. Conclusions: És una ruta només apta per e-bikes pels forts pendents que cal superar. També requereix una bona tècnica tant de pujada com de baixada. Imprescindible gps. En cas de boira millor deixar-ho per un altre dia. A les parts altes no hi ha referències i la possibilitat de pèrdua és alta. Com a contrapartida gaudireu d’unes vistes espectaculars. Ciclable un 95%.